Parròquia Santa Maria de Llerona

Sant Camil de Lel·lis, prevere i fundador. A l’església romana de Santa Magdalena on havia viscut tants anys, prop del Panteó, es venera la tomba del que fou un dels grans models del serveis hospitalaris. Nascut el 1550 a Chieti, quedà enganxat a l’entorn militar fins en els elements més sòrdids. L’encontre amb un caputxí li desvetllà la redescoberta de la vida cristiana. Peregrinant a Roma,  s’adonà que els malalts es mereixien un tracte professional i afectuós talment es servís el mateix Crist. D’acord amb l’orientació de sant Felip Neri i ajudat d’un grup de voluntaris, fundà un ordre de servidors dels malalts. Morí el 1614. És el patró dels serveis hospitalaris. 

Fill dels ducs de Baviera, va ser educat a l’escola catedralícia de Hildesheim i des de petit va sentir la crida al sacerdoci. Estava destinat, però, a la carrera política, que l’acabaria duent a ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic pel mateix Papa l’any 1014. Com a màxim monarca de la cristiandat occidental va fundar escoles, va maldar per establir la pau a Europa i va enviar missioners per evangelitzar els pobles eslaus. Destacava per la seva bonhomia, fins al punt que va perdonar el seu germà, que va promoure una revolta armada contra ell. Tant sant Enric com l’emperadriu, santa Cunegunda, eren molt pietosos, i la tradició diu que no van tenir fills perquè van fer vot de celibat. Canonitzat el 1146 per Eugeni III.

Noble florentí, va voler venjar l’assassinat del seu germà, però arran d’una visió de Crist va perdonar el culpable i es va fer monjo a l’abadia de Sant Miniat, als afores de Florència. Cercant una vida més ascètica es va retirar en solitari als boscos de Vallombrosa, però amb el temps se li van afegir deixebles. Veient que les vocacions creixien la nova comunitat va adoptar una forma més austera de la Regla de sant Benet, i van rebre l’aprovació del Papa. Ben aviat els vallombrosians van haver d’obrir noves comunitats. Sant Joan Gualbert va ser conegut per la seva gran caritat, pel do de la profecia i per ser l’autor de nombrosos miracles. Va ser canonitzat pel papa Celestí III l’any 1193.

Sant Benet de Núrsia, abat, patró d’Europa. A qualsevol monestir benedictí o cistercenc, amb profunda presència al nostre país, ens poden fer conèixer bé la figura i l’esperit d’aquest sant. Pau VI el proclamà Patró principal d´Europa el 1964 per la repercussió que han tingut els seus monestirs en la configuració d’Europa. Fou biografiat pel papa sant Gregori Magne (+ 604). Per això sabem que havia nascut a Núrsia (Umbria). Va estudiar a Roma però s’apartà del món urbà per iniciar una vida de sobrietat, de treball i de pregària. Des de Subiaco va organitzar una dotzena de monestirs. Les enveges i les calúmnies volien enverinar la seva obra i la seva persona. A Montecasino, damunt les restes d´una acròpolis antiga, hi centrà el cor del seu monacat i hi redactà la regla: un referent de vida cristiana, de senzillesa, de convivència… sobrevivint invasions, destruccions, canvis i transformacions que han aportat pobles, segles i cultures. Moriria el 21 de març del 547 a Montecasino i, en aquesta diada (encara celebrada als monestirs), es celebrava la seva festa fins el 1969, com ho recorden diverses dites populars. Amb cogulla negra, bàcul i el llibre de la regla, l’acompanya un corb amb un pa al bec. I procureu no presentar-vos com el dimoni a sant Benet. I sobretot tingueu els papers arreglats quan us truqui la maça de sant Benet.

Les poques dades històriques que ens han arribat d’aquest popular sant ens indiquen que va ser un màrtir d’època romana, executat probablement l’any 251 durant la persecució de l’emperador Deci. A partir d’aquí, però, van néixer un seguit de tradicions diferents al voltant de la seva figura. La més coneguda diu que sant Cristòfol (o Cristòfor) era un gegant que ajudava els viatgers a creuar un riu damunt les seves espatlles. Un dia li va tocar portar un nen, però misteriosament aquella criatura petita pesava més que un home fornit. En arribar a l’altra riba el nen es va identificar com a Jesús, i li va explicar que pesava tant perquè portava els pecats del món. A partir d’aquí Cristòfol, que en grec vol dir “portador de Crist”, es va convertir i va predicar la bona nova per tot arreu. És el patró dels automobilistes i conductors.

Sant Zenon. Es diu que era tribú dels exercits imperials. Zenon i altres deu-mil dos-cents tres legionaris companys seus van ser degradats a esclaus i castigats a construir termes imperials pel fet de ser cristians. Finalment, persistint en la fe cristiana, Zenon i els seus companys serien decapitats a les darreries del s. III. Pau Costa, a començament del s. XVIII, va col·locar la ferrenya figura de st. Zenon enarborant la senyera de Jesucrist a la més alta pastera del impressionant retaule que va esculpir a Arenys de Mar d’on el sant n’és patró i protector

Va néixer a finals del segle III a Constantinoble. Era fill del cèsar Probo que va ser emperador 6 anys (de 277 a 282). Adrià va ser oficial a l’exèrcit romà, i com a tal li va correspondre prendre part en les persecucions decretades per Maximià i Galeri. En veure l’enteresa dels cristians davant del martiri, esdevingué el cristianisme. L’emperador Licini va decretar una nova persecució, en què va ser capturat Adrián i sotmès a turment per fer-lo renegar de la seva fe. Li van arrencar les carns a trossos, però no la fe, per la qual va morir finalment decapitat. Va ser cap al 306, a Nicomèdia.